Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Arbós i Pascual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Arbós i Pascual. Mostrar tots els missatges

Els arbres del barri de Sant Antoni

Continuant amb el reportatge del número 98, “els espais verds del barri”, l'article d'avui versa sobre el nostre patrimoni arbori.

L'aire que aspirem és un índex de la qualitat de vida. Tres quartes  parts de l'oxigen total el produeixen les plantes.
Els 155.000 arbres que hi ha a les places i carrers de Barcelona ens donen un ambient una mica més fresc a l'estiu, un aire més net i l'oxígen que els nostres pulmons necessiten. Les seves fulles, també, fixen partícules tòxiques que ens estalviem de respirar.
Farem una aproximació a la riquesa d'arbres que tenim a Sant Antoni. A falta de noms populars usuals, en alguns casos utilitzarem el nom científic.

QUINS ARBRES TENIM
El patrimoni arbori  públic de Sant Antoni sobrepassa els 3.000 exemplars incloent-hi els arbustos. Les espècies representades són una trentena.

Numèricament dominen els plàtans, els lledoners i els margallons. El plàtan es troba actualment en regressió, perjudicat pel monòxid de carboni que el condueix a la malaltia i a la mort. Està acusat de produir al·lèrgies a moltes persones. El lledoner el substitueix al no presentar els inconvenients del plàtan. D'aquestes tres espècies n’hi ha centenars d'exemplars.

Altres arbres menys representats
Tipuana. Originària d'Argentina i Uruguai. Hi ha un exemplar extraordinari als jardinets de l'Alguer. Al mes de juny ens dóna dies d'ornaments daurats amb la suau pluja dels pètals. N’hi ha també al jardí dels Tres Tombs i a d'altres llocs.



Sòfora, Acàcia del Japó. De floreta blanca més tardana que la tipuana. Cruïlles dels carrers.

Els espais verds del barri

Directrius de la Unió Europea recomanen 10m2 de zona verda per cada habitant. Es pot dir que el barri de Sant Antoni pateix un dèficit d’espais verds que ens allunya del paradís. I és que un jardí és un paradís en miniatura. 

Malauradament no tenim cap parc. L’activitat comercial i artesanal ha omplert els nostres carrers i l’edificació només ha deixat lliure la petita plaça de Goya. La circulació rodada per fer la sortida de Barcelona pel sud augmenta la densitat tòxica dels aires que respirem. 

La naturalesa, imprescindible per la vida, es fa present en l’arbratge viari i en els sis patis d’interior d’illa que l’Ajuntament ha anat condicionant en els últims 20 anys. Al carrer Tamarit, també en jardineres públiques, s’han plantat aràlies a les voreres.