No hi ha hagut un sol Paral·lel, n’hi hagut molts i diversos, els llocs canvien i es transformen dia a dia. El seu accidentat, complex i atzarós naixement va contemplar l’establiment de tot un seguit de barraques de fira sorolloses, amb molts espectacles que avui ens faria veritable angúnia contemplar. Els bons ninotaires de l’è•poca van reflectir-lo sovint per tal de contrastar la seva realitat popular amb la d’una altra avinguda interes•sant, però per a la gent benestant i fatxenda, avui molt menys evocada de forma retrospectiva, el Passeig de Gràcia.
![]() |
Cruïlla Avinguda Paral·lel amb Ronda Sant Pau. Foto Josep Dominguez, 1932. Arxiu fotogràfic de Barcelona.
|
Ja aleshores s’hi havien construït teatres amb cara i ulls, un dels més grans i antics és l’Español, del qual ningú, avui, no en vol reivindicar el nom original i potser això ha fet que n’arribés a tenir uns quants sense que cap no hagi estat prou sòlid com per a fer-ne oblidar l’original.


