Allò que l’Urgell s’endugué...

Llargues cues i nervis per veure si arribaves a comprar l’entrada o hauries d’esperar a la següent sessió. Lluny queda aquella època en la qual anar al cinema requeria el seu tempo. Des del cinema Rondas fins a la sala Waldorf, el cinema sempre ha estat present al nostre barri. 

El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la seva singular marquesina, la seva pantalla de 160m2 i el pati de butaques vermelles, totes amb bona visibilitat. 

El cinema va tancar el 30 de maig de 2013

Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lícula Carmen Jones, una versió de l’òpera de Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és un fenomen nou a la nostra ciutat. En molts barris els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser espais comercials. A Sant Antoni, tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins a l’any 2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit.

Cap a l’ any 2011, semblava que el cinema Urgell revifava amb l’èxit de Phenomena, un projecte de Nacho Cerdà, que programava èxits dels 70, 80 i 90. Poltergeist, Indiana Jones, Els Goonies, Tiburón... tornaven a aquesta sala, reivindicant el cinema com a experiència social.

Una vida entre pantalles: Síndrome Visual Informàtica

Ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents, llibres electrònics, realitat virtual... Pantalles que veiem, mirem i admirem. Per totes bandes i a qualsevol lloc.

Estan preparats els nostres ulls per gaudir de tots aquests dispositius electrònics cada vegada més presents en la nostra vida?

La resposta és simple: NO.

Com éssers humans hem passat de córrer davant (o darrere) d'un mamut pelut i viure a l'aire lliure en plena natura, a treballar davant d'infinitat de pantalles i dispositius electrònics de tot tipus. La naturalesa –sàvia- es queixa, i alhora intenta adaptar-se. La nostra visió està dissenyada per veure-hi bé de lluny, en espais oberts i sota la llum del sol. No fa ni cent anys que la majoria de feines eren a l'aire lliure. Ara la visió propera és dominant, per tant la miopia va en augment. Veure a distàncies curtes provoca un esforç superior d'enfocament que l'emprat en la visió llunyana. En mòbils i tablets, la mida de la pantalla i de la lletra petita ens indueix a apropar-nos encara més.

És evident que els ulls pateixen de l'esforç davant l'ordinador i altres dispositius electrònics d'imatges. La picor, l'enrogiment i la sequedat dels ulls són alguns dels símptomes relacionats amb la Síndrome Visual Informàtica (SVI). L'Acadèmia Americana d'Optometria defineix aquesta síndrome com el conjunt de signes i símptomes oculars i visuals relacionats amb l'ús excessiu de l'ordinador.

Una gran part de la població està enfront de pantalles més temps del recomanable (una mitjana de 8 hores diàries) ja sigui ordinadors, mòbils, llibres electrònics o tablets. En aquest entorn, els ulls fan un esforç constant que condiciona l' eficàcia i el rendiment visual. Segons el Col·legi Oficial d'òptics optometristes de Catalunya, 7 de cada 10 persones que treballen amb pantalles presenten molèsties que formen part de la Síndrome Visual Informàtica.

Mirar una pantalla també suposa posar la vista en una font de llum molt forta, no natural, de forma directa. D'altra banda, la major part d'aquests dispositius emeten radiacions que, a llarg termini, poden provocar danys en les cèl·lules de la retina, que no es regeneren.

Un altre factor d'estrès visual són els reflexos en la pantalla, que dificulten la visualització de textos i imatges. També cal apuntar que davant una pantalla, el parpelleig disminueix i la secreció llagrimal es
redueix en més d'un 50 per cent, produint sensació de sequedat ocular i fins i tot visió borrosa.

Ja que sovint, no podem "fugir" de les pantalles, intentem minimitzar els efectes.

La tradició teatral al barri de Sant Antoni

Si en els dos articles precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental, en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.

Contacte

Ha estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren, no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen, perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.

Això sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra, JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat, però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.

La directora de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos, la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?, perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una observació, que la acaba amb: però, el que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones; directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.

El començament

Arriba poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora, potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts, d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri de Sant Antoni.

Adéu a la Cereria Noc

Com ja he comentat en el breu, la botiga NOC – CERERIA ABELLA del carrer Comte Borrell, 41 ha tancat aquest estiu.

Tan bon punt me’n vaig assabentar vaig arribar-m’hi per parlar amb la responsable de la botiga. I, amb què em vaig trobar? Tot el local enlaire, els paletes enderrocant parets...un terrabastall. I una nota que diu:

Tornem als orígens
C. Sant Antoni Abat, 9

I això és el que vaig fer: anar “als orígens”, al carrer de Sant Antoni a tocar la plaça del Pedró.

I, efectivament, allà hi vaig trobar l’origen d’aquesta cereria, una botiga antiga que lluu aquest rètol: ABELLA – CERERIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

Mires la façana i et sents transportada al segle XIX. Que és un establiment “amb solera” es pot apreciar en aquestes  fotografies: una, vaig fer-la aquest estiu jo mateixa; a l’altra -que he trobat a Internet- apareix  la botiga abans de 1900. Semblaria la mateixa foto si no fos pels personatges de l’entrada, entre els quals la fundadora de l’establiment.

Mercat Algunes conclusions

PROPOSTES DE GESTIÓ

TIPUS DE GESTIÓ DE L’ESPAI VEÏNAL, la majoria proposa que la gestió sigui comunitària amb els col·lectius involucrats (paradistes, entitats, veïnat i ajuntament). Alguns grups parlen d’autogestió.

DINAMITZACIÓ, els comerciants i algunes persones apunten que la dinamització comercial del Mercat beneficia tot el barri perquè és el seu motor.

Grup de treball comerciants

GRUP MOTOR, proposta de fer un grup motor del Mercat on hi sigui tot el barri representat, per avaluar contínuament el programa i l’ús de l’espai veïnal i els temes comuns.

MODEL DE MERCAT, lligat al model de barri, potenciant el comerç de proximitat, els productes de proximitat, ecològics i de qualitat, amb relació directa i pròxima entre veïnat i comerciants.

HORARIS, els joves voldrien que l’espai veïnal tingui un accés independent 24h. Altres grups van exposar la necessitat d’adequar els horaris per la gent que treballa.

Grup de treball joves

TURISME, ha estat un tema transversal, hi ha preocupació per un efecte “Boqueria” amb el mercat de Sant Antoni.

Gràfic de conclusions sobre l’espai públic a l’entorn del Mercat

-->