Ordinadors,
tauletes, telèfons intel·ligents, llibres electrònics, realitat virtual...
Pantalles que veiem, mirem i admirem. Per totes bandes i a qualsevol lloc.
Estan
preparats els nostres ulls per gaudir de tots aquests dispositius electrònics
cada vegada més presents en la nostra vida?
La
resposta és simple: NO.
Com éssers
humans hem passat de córrer davant (o darrere) d'un mamut pelut i viure a
l'aire lliure en plena natura, a treballar davant d'infinitat de pantalles i
dispositius electrònics de tot tipus. La naturalesa –sàvia- es queixa, i alhora
intenta adaptar-se. La nostra visió està dissenyada per veure-hi bé de lluny,
en espais oberts i sota la llum del sol. No fa ni cent anys que la majoria de
feines eren a l'aire lliure. Ara la visió propera és dominant, per tant la
miopia va en augment. Veure a distàncies curtes provoca un esforç superior
d'enfocament que l'emprat en la visió llunyana. En mòbils i tablets, la mida de
la pantalla i de la lletra petita ens indueix a apropar-nos encara més.
És
evident que els ulls pateixen de l'esforç davant l'ordinador i altres
dispositius electrònics d'imatges. La picor, l'enrogiment i la sequedat dels
ulls són alguns dels símptomes relacionats amb la Síndrome Visual Informàtica
(SVI). L'Acadèmia Americana d'Optometria defineix aquesta síndrome com el
conjunt de signes i símptomes oculars i visuals relacionats amb l'ús excessiu
de l'ordinador.
Una
gran part de la població està enfront de pantalles més temps del recomanable
(una mitjana de 8 hores diàries) ja sigui ordinadors, mòbils, llibres
electrònics o tablets. En aquest entorn, els ulls fan un esforç constant que
condiciona l' eficàcia i el rendiment visual. Segons el Col·legi Oficial
d'òptics optometristes de Catalunya, 7 de cada 10 persones que treballen amb
pantalles presenten molèsties que formen part de la Síndrome Visual
Informàtica.
Mirar
una pantalla també suposa posar la vista en una font de llum molt forta, no natural,
de forma directa. D'altra banda, la major part d'aquests dispositius emeten
radiacions que, a llarg termini, poden provocar danys en les cèl·lules de la
retina, que no es regeneren.
Un
altre factor d'estrès visual són els reflexos en la pantalla, que dificulten la
visualització de textos i imatges. També cal apuntar que davant una pantalla,
el parpelleig disminueix i la secreció llagrimal es
redueix en més d'un 50 per cent, produint sensació de sequedat ocular i fins i tot visió borrosa.
redueix en més d'un 50 per cent, produint sensació de sequedat ocular i fins i tot visió borrosa.
Ja que
sovint, no podem "fugir" de les pantalles, intentem minimitzar els
efectes.
