Com aquest home:
Ell ja no hi és, però els fills conserven amb orgull el seu nom al capdamunt de la botiga del carrer de Manso, 49-51, uns fills, Marga, i Josep Manel Temprado, que han sabut fer-la crèixer i multiplicar, com mana la Bíblia, i ara tenen botiga Temprado (tres números de carrer, tres botigues, amb una sola entrada), d’articles de pell, i també tenen botigues a: carrer Comptal, carrer de Provença, Gran de Gràcia, Creu Coberta, i, fins i tot, a Badalona!
Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)
O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.
Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!
Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.
Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!
Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.
Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.
Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.
Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.
Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.
Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.
I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.
Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu
I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...
D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.
Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.
Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.
Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)
O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.
Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!
Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.
Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!
Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.
Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.
Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.
Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.
Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.
Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.
I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.
Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu
I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...
D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.
Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.
Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.
Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
I miro bé els horaris per tornar a passar: de dilluns a divendres de 9,30 a 14, i de 16,30 a 20,15, i els dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20,30, amb un personal correctíssim, que, quan surto, es preocupen de recordar-me que no em deixi res; ni la càmara de fotos, ni el boli, ni la carpeta. Tenen raó, una vegada ho he recollit tot, amb prou feines trobo lliure un moment la Marga, abans d’anarme’n, per dir-li:
Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys
Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys
.jpg)
