Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maica Duaigües. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maica Duaigües. Mostrar tots els missatges

50 anys estrenyent-nos el cinturó



Sempre dic, i no em canso de repetir, que el barri de Sant Antoni és un exemple de bona gent; treballadora, lluitadora, ferma, honesta..., gent del mercat, gent de les botigues, amb una pesada història damunt de les espatlles; història de sacrificis, història de remuntar obstacles, de perseverar en situacions de carència de tot, històries d’esperances, afortunadament, moltes vegades, acomplides.

Com aquest home: 


Ell ja no hi és, però els fills conserven amb orgull el seu nom al capdamunt de la botiga del carrer de Manso, 49-51, uns fills, Marga, i Josep Manel Temprado, que han sabut fer-la crèixer i multiplicar, com mana la Bíblia, i ara tenen botiga Temprado (tres números de carrer, tres botigues, amb una sola entrada), d’articles de pell, i també tenen botigues a: carrer Comptal, carrer de Provença, Gran de Gràcia, Creu Coberta, i, fins i tot, a Badalona!

Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)

O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.

Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!

Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.

Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!

Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.

Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.

Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.

Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.

Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.

Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.

I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.

Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu

I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...

D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.


Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.

Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.

Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
I miro bé els horaris per tornar a passar: de dilluns a divendres de 9,30 a 14, i de 16,30 a 20,15, i els dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20,30, amb un personal correctíssim, que, quan surto, es preocupen de recordar-me que no em deixi res; ni la càmara de fotos, ni el boli, ni la carpeta. Tenen raó, una vegada ho he recollit tot, amb prou feines trobo lliure un moment la Marga, abans d’anarme’n, per dir-li:

Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys

Calabria 66: espai literari. Un espai per créixer

Entre els molts actes i activitats que podem trobar a CALÀBRIA 66, hi ha un grup de veïns i veïnes que han endegat una iniciativa que, sota el nom d’ ESPAI LITERARI, ens ofereix una multiplicitat de disciplines destinades a omplir una gran part dels nostres desitjos culturals, literaris i artístics.


Presentació d’un llibre a C66


La tradició teatral al barri de Sant Antoni

Si en els dos articles precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental, en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.

Contacte
Ha estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren, no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen, perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.

Això sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra,
JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat, però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.

La directora de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos, la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?, perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una observació, que la acaba amb: però, el que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones; directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.

El començament
Arriba poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora, potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts, d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri de Sant Antoni.

A l’estiu, els nens i nenes son els protagonistes


Quan arriba l'estiu, les famílies canvien una mica el seu dia a dia. Pares i mares seguiran treballant, encara, al llarg de moltes setmanes, mentre que els nens i nenes disposen d'un temps d'esbarjo que cal orientar. Per aquest motiu els casals d'estiu s'estan fent cada cop més populars i necessaris.

El nostre barri de Sant Antoni, enguany, disposa d'un espai nou: Calàbria 66, que la coordinadora d'entitats d'educació en el lleure, CORDILL, ha decidit ocupar amb personetes d'edats que van des de 4 fins a 10, 11 o 12 anys, aproximadament.
Aquest és el primer estiu, però no la primera vegada. El Cordill ja va fer casal per la darrera Setmana Santa i, abans, per Nadal, ja va muntar el primer casal a l'espai Calàbria66. Els dos cops amb un resultat tan positiu que aquest estiu hi tornen!

Com que volem saber més coses d'aquesta coordinadora, que està fent una tasca important pels nens i nenes del nostre barri, els quals seran en un futur, -no ho hem d'oblidar- els joves i adults que agafaran les regnes del barri i del país, hem volgut parlar amb el CORDILL i que ens expliquin, de primera mà, qui són, què fan, com ho fan, i per què ho fan.

Demanem a una de les promotores del CORDILL, Arantxa, que algunes veus representatives d'aquest casal que es farà a l'estiu ens puguin donar detalls. Les persones designades per aquesta informal roda de premsa han estat en Ferran Crespo i Nil Compta, els quals es posen en contacte amb mi i em citen a Calàbria66... a les 8.30 del matí!
Afortunadament sóc matinera i l'hora no és cap inconvenient per a mi, de manera que, puntualment, comencem l'entrevista.

Informatiu Sant Antoni: Déu n’hi do el “madrugón” que m'heu proposat avui. És que heu d'anar a treballar tot seguit?

Ferran: No exactament, però, estem d'exàmens i hem d'estudiar.

Informatiu: Què estudieu?

Ferran: 2n de Ciències ambientals a la UB.
Nil: 2n curs d'Història a la UB.

A partir d'aquí, i com que les seves respostes han estat molt coincidents i absolutament coordinades, no separarem les respostes de l'un i l'altre; el que un diu, l'altre ho confirma o amplia, així que posarem simplement: Cordill.

Informatiu: Què és, i quina estructura té el CORDILL?





Joan Oliver ens ha parlat des de Calabria 66

Joan Oliver (Pere Quart), va traspassar el 18 de juny de 1986. Per això, en el 30è aniversari de la seva mort, sota el títol “Sant Antoni no t'oblida” se li ha dedicat un homenatge en forma de lectura dramatitzada d'alguns dels seus textos, concretament dels llibres Circumstàncies, Temps de records i Converses a Barcelona (Joan Oliver i Pere Calders).



Ferran Sunyer, l'escola pública de Sant Antoni

Quan vam demanar cita al director de l’escola Ferran Sunyer, Daniel Vidal Noguero, per poder-la visitar i fer-li una entrevista, li va faltar temps per rebre’ns. El Dani és, a més, el professor d'educació física en el centre.


Fill de mare mestra, es va doctorar en Filosofia i tot seguit va cursar la carrera a la Facultat de Formació del Professorat, en l'especialitat de primària i secundària. Després d'un periple de substitucions per escoles de l'entorn de Barcelona, va venir a parar fa ja nou anys en aquesta interessant escola del nostre barri. Hi assisteixen 480 alumnes i hi treballa un total de trenta-quatre mestres.

Maria Carme Roca, pregonera de la Festa Major 2016

RADIOGRAFIA LITERÀRIA


Enguany, la pregonera de la Festa Major del barri ha estat M. Carme Roca, una veïna com les altres; esposa mare, mestressa de casa...

Però ella té una característica ja no tan habitual, és... escriptora!

Per conèixer-la a fons, he volgut fer-li una radiografia, literària naturalment, i he anat explorant el seu interior de creadora d'històries.

Amb el croquis o radiografia a la mà l'he anat preguntant, i la M. Carme Roca m'ha contestat amb tota la claredat, simpatia i entrega que posa en tot el que fa.
Aquí tenim el resultat de l'exploració, no mèdica, sinó periodística:






Poemes que ens apropen


El passat 4 de febrer, va tenir lloc, un any més en el nostre barri, l'acte POEMES QUE ENS APROPEN,  que consisteix en un intercanvi de poemes entre nens i nenes de les escoles del barri i botigues o entitats, igualment del barri, organitzat per Casa Àsia. Els escolars els llegeixen i entreguen un poema d'autor català, i les botigues o entitats entreguen als nens un poema en la llengua que els és natural a la botiga o entitat.


Foto: Imma Llort, Casa Asia

Així, les escoles van passant per tots aquells comerços i entitats que han volgut participar-hi.

Poemes al Nas de la Lluna, entitat de poesia amb seu al barri, en conjunció amb amb l'Associació de Veïns del barri de Sant Antoni, van oferir als nens i nenes un poema del barceloní Josep Colet i Giralt, El ninot de paper, i els joves estudiants van oferir als comerços i entitats La ginesta, de Joan Maragall.


 










Poemes al Nas de la Lluna


Vol incrementar els seus Nassos
Si t'agrada la poesia, el teatre,
la literatura, l'escriptura,
la... CREATIVITAT
sigui quina sigui no t'ho pensis més i vine. Tot el que tu sàpigues fer o vulguis aprendre a fer ens interessa.


Ens trobem els dilluns a partir de les sis de la tarda a la Soci.

La tradició teatral al barri de Sant Antoni


Cadascun dels barris de Barcelona tenen algun tret de tipus artístic que els caracteritza. Els barris antics, de gent treballadora, industriosa, com és el nostre, han desenvolupat, des dels principis de la seva formació, alguna activitat destinada a omplir els espais de lleure i canalitzar la creativitat que tot ésser humà porta dins, contribuint així a un desenvolupament sa del jovent. En aquestes activitats tothom hi ha participat, grans i xics.


A vegades l’ afició coincidia també amb una activitat comercial del barri. Així, a Sant Antoni, el fet de comerciar els diumenges amb els llibres d'ocasió sens dubte ha contribuït en alguna mesura a l'afició al llibre de molts dels veïns del barri, i, qui diu llibre, diu també poesia, i diu col·leccionisme, i diu teatre.
Del col·leccionisme tothom n'és ben conscient, fins el punt que la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver està precisament dedicada al col·leccionisme.

Pel que fa al gust per la novel·la i la poesia, és sabut que molts poetes i escriptors han vingut a raure en aquest barri, atrets, segurament, per aquest aroma de llibre. Igualment hi van venir a viure alguns periodistes, que, a més, tenien no gaire lluny la seu d'alguns diaris, per exemple La Vanguardia al carrer Pelai, i podien anar a la feina tot passejant.

Però no parlarem ni de novel·la, ni de poesia, ni de col·leccionisme. Avui ens interessa el teatre. Per exemple, quan va néixer aquesta afició en el nostre barri?

Poemes al Nas de la Lluna. Entrevista apòcrifa

L’oferta d’activitats de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni ha incrementat la seva graella amb la inclusió de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, grup de poesia.

Amb l’objectiu d’informar els veïns i les veïnes d’aquest nou inquilí, L’Informatiu s’ha dirigit a Poemes al Nas de la Lluna per fer-li una entrevista.



Ens ha deixat aquesta foto de lluna plena feta a interior illa Gran Via entre Villarroel - Casanova



Una bona manera d'aproximar-nos

El mes de febrer vàrem tenir, a l’Associació, una visita carregada d’energia.

Eren 25 noies i nois de l’escola Pia de Sant Antoni, que venien com ambaixadors del Projecte Xeix.





Rodolant per la festa major

Divendres 16
Avui comença la Festa Major!, tinc a les mans el programa, i no em vull perdre res de res.
Són 2/4 de 7 de la tarda  me’n vaig a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, a SALVAR L’ARNAU!


1r premi activitat comercial Jordi Márquez Taña

Nadal al barri. Parlem amb el comerç!

El Barri de Sant Antoni és un barri treballador. Vull dir amb això que els que hi viuen son persones que es sostenen amb el seu treball.
També és un barri feiner. El que vull significar és que els seus habitants són persones que treballen i ho fan amb gust, i així és con surt la “bona feina”. Per això hi ha tants comerços que porten anys i anys al barri. Van començar avis o pares i continuen.
Hem volgut, ara que venen les festes de Nadal, parlar amb alguns d'aquests comerços arrelats a Sant   Antoni per saber com el viuen des de la botiga.


La poesia truca a la porta

Ha estat Frederic Mistral, qui, als cent anys del seu traspàs, ens ha vin­gut a trucar a la 
porta. Ha vingut a recordar-nos com és d’important la poesia per viure.
Hem escoltat el truc, i li hem obert, de bat a bat, la porta del Racó de Cultura. Penso que en Frederic Mistral s’ha trobat bé entre nosaltres, aquest passat 5 de juliol, en que li hem fet homenatge. En un acte fami­liar, persones de totes les edats han vingut a compartir paraules i records.