Llargues cues i nervis
per veure si arribaves a comprar l’entrada o hauries d’esperar a la següent
sessió. Lluny queda aquella època en la qual anar al cinema requeria el seu tempo. Des del cinema Rondas fins a la sala Waldorf, el cinema sempre ha estat
present al nostre barri.
El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la seva singular marquesina, la seva pantalla de 160m2 i el pati de butaques vermelles, totes amb bona visibilitat.
Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lícula Carmen Jones, una versió de l’òpera de Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és un fenomen nou a la nostra ciutat. En molts barris els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser espais comercials. A Sant Antoni, tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins a l’any 2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit.
Però la política del Grup Balañá va ser no renovar aquesta iniciativa. El cinema va tancar definitivament el 30 de maig de 2013, amb una darrera projecció de Fast and Furious 6.
Després de dos anys tancat (i abandonat), el Consell Plenari del Districte va donar suport al projecte d’urbanització de l’espai que ocupava, amb el vist-i-plau de veïns i comerciants. Ens esperen, per una banda, un supermercat Bonpreu, ja en obres, i per altra banda un interior d’illa, però no puc evitar el sentiment nostàlgic de Cinema Paradiso quan passo per davant.
Una part de la nostra vida se l’endugué l’Urgell.
Foto: ultimaprojeccio.blogspot.com
El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la seva singular marquesina, la seva pantalla de 160m2 i el pati de butaques vermelles, totes amb bona visibilitat.
Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lícula Carmen Jones, una versió de l’òpera de Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és un fenomen nou a la nostra ciutat. En molts barris els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser espais comercials. A Sant Antoni, tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins a l’any 2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit.
Però la política del Grup Balañá va ser no renovar aquesta iniciativa. El cinema va tancar definitivament el 30 de maig de 2013, amb una darrera projecció de Fast and Furious 6.
 La marquesina es pintava a ma |
Després de dos anys tancat (i abandonat), el Consell Plenari del Districte va donar suport al projecte d’urbanització de l’espai que ocupava, amb el vist-i-plau de veïns i comerciants. Ens esperen, per una banda, un supermercat Bonpreu, ja en obres, i per altra banda un interior d’illa, però no puc evitar el sentiment nostàlgic de Cinema Paradiso quan passo per davant.
Una part de la nostra vida se l’endugué l’Urgell.
Foto: ultimaprojeccio.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies