Ferran Sunyer, l'escola pública de Sant Antoni

Quan vam demanar cita al director de l’escola Ferran Sunyer, Daniel Vidal Noguero, per poder-la visitar i fer-li una entrevista, li va faltar temps per rebre’ns. El Dani és, a més, el professor d'educació física en el centre.

Fill de mare mestra, es va doctorar en Filosofia i tot seguit va cursar la carrera a la Facultat de Formació del Professorat, en l'especialitat de primària i secundària. Després d'un periple de substitucions per escoles de l'entorn de Barcelona, va venir a parar fa ja nou anys en aquesta interessant escola del nostre barri. Hi assisteixen 480 alumnes i hi treballa un total de trenta-quatre mestres.

L’escola Sant Francesc d’Assís

Val la pena saber que al barri tenim una interessant escola, molt cèntrica, a la mateixa plaça Universitat, núm. 2.  Vam anar a visitar-los perquè coneixíem la meritòria tasca que estan fent, de qualitat i amb el model inclusiu que demanen les adverses circumstàncies actuals.

Les mateixes declaracions de l’equip directiu afirmen que estan en un procés permanent de presa de consciència pel que fa a la cultura i idearis propis del centre, marcats per l’afany d’una pedagogia inclusiva.

De fet, la base d’aquesta filosofia, mig idealista (el pensament de Sant Francesc d’Assís) mig pragmàtica, segueix  l’ideari de la seva fundadora, la franciscana missionera Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 -Argentona, 1893), catalana pionera en l’educació de les nenes.

A la Garriga va presentar les seves idees i s'hi va establir com a mestra de nenes, ja que en aquell moment no hi havia cap escola per a elles. El 1857 Anna Maria i les seves companyes de l’Ordre Tercer de Sant Francesc van obrir l'escola en una casa pobra i deixada i hi van començar la labor educativa. Pertanyen a la Fundació Escola Cristiana.

L’escola a la Plaça Universitat

Al setembre ja tindrem el nou institut

Sovint, quan s’aconsegueix un equipament llargament reivindicat, es fàcil oblidar tot el procés que ens ha portat fins aquí. És bo, per tant, recordar el camí fet, doncs ha estat llarg i tortuós. 

Breu introducció per situar-nos 
Fa molt de temps que en el Districte de l’Eixample, i concretament en el barri de Sant Antoni, hi ha cert malestar per la manca de places d’escola pública, catalana i laica, tant de primària com de secundària. 

Precisament, el curs 2011-2012 va ser crític a l’hora d’encabir la gran demanda a primària. Aleshores el Consorci d’Educació de Barcelona va iniciar la creació d’una línia més d’alumnes en les escoles existents. Allò que es coneix com a bolet. 

Òbviament aquesta resposta no solucionava el problema, sinó que feia més dificultós el funcionament dels centres. Prèviament, l’any 2010 ja havien estat instituïdes la "Plataforma per l’escola pública de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni” i la Xarxa d’AMPAs de les Escoles Públiques, que van raonar estadísticament la manca de places i van reivindicar una nova escola de primària i un nou institut. Tot i que el Consorci va accedir a crear un nou institut -acollit amb gran il·lusió per la comunitat educativa- la manca de places de titularitat pública persisteix. 

La història d’una reivindicació 
Calia treballar molt i a fons per aconseguir un centre públic que faltava a l’Esquerra de l’Eixample i al barri de Sant Antoni. El recorregut va ser llarg, i gràcies a les escoles ja existents, les AFA i les entitats veïnals es va poder iniciar el camí. 

Entretant, l’any 2000 es va iniciar el projecte Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre Districte? impulsat per Parcs i Jardins i l’Institut Municipal d’Educació, amb la participació de l’alumnat de l’Escola Shalom, el CEIP Joan Miró, l’IES Parc de l’Escorxador i el CEIP Diputació. Es van dissenyar els Jardins d’Emma, en els terrenys de l’antic convent de les “Germanetes dels Pobres” (creat entre 1881 i 1884 i que ocupava la illa de Consell de Cent, Viladomat, Diputació i Borrell) i en van exposar el resultat al Parc de la Ciutadella. 

L’any 2001, el Camí Amic, amb la participació de les escoles Auró, Diputació, Els Llorers, Joan Miró i Ferran Sunyer, va organitzar tota  una sèrie d’activitats per tal de pacificar el trànsit, aconseguint l’ampliació de les voreres del carrer Comte Borrell. 

Més endavant, el 2008, és va signar un protocol entre la Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona on és va acordar la realització d’un Pla d’Equipaments Educatius Públics de Barcelona que és va formalitzar un any més tard. Aquest Pla va destinar els terrenys de Germanetes a equipaments: institut, escola bressol, habitatges per a gent gran i jove i un casal d’avis.