Els espais verds del barri

Directrius de la Unió Europea recomanen 10m2 de zona verda per cada habitant. Es pot dir que el barri de Sant Antoni pateix un dèficit d’espais verds que ens allunya del paradís. I és que un jardí és un paradís en miniatura. 

Malauradament no tenim cap parc. L’activitat comercial i artesanal ha omplert els nostres carrers i l’edificació només ha deixat lliure la petita plaça de Goya. La circulació rodada per fer la sortida de Barcelona pel sud augmenta la densitat tòxica dels aires que respirem. 

La naturalesa, imprescindible per la vida, es fa present en l’arbratge viari i en els sis patis d’interior d’illa que l’Ajuntament ha anat condicionant en els últims 20 anys. Al carrer Tamarit, també en jardineres públiques, s’han plantat aràlies a les voreres. 

Enjardinament d'escocells a Sant Antoni

Barcelona està reconeguda internacionalment com una de les ciutats més atractives del món. Al seu emplaçament extraordinari, la seva història i la seva gran riquesa cultural, s’afegeix un patrimoni urbanístic i arquitectònic que contribueix a donar-li una bellesa esbalaïdora, orgull de tots els barcelonins. Bona part d’aquesta excel·lència estètica és deguda també a l’enjardinament i l’arbrat de la ciutat, que juntament amb la fauna urbana i el paisatge que l’envolta, entre el mar i la muntanya, són el contrapunt natural al ciment i l’asfalt propis de tot gran metròpoli. Totes i tots en gaudim i totes i tots ens n’hauríem de coresponsabilitzar.

Un dels elements claus d’aquest maridatge entre l’urbs i la natura són els escocells, les petites parcel·les de terreny, generalment d’un metre quadrat, en què estan plantats els arbres que adornen els carrers –i que tant agraïm ara, a l’estiu, per l’ombra que fan. Aquestes finestres naturals, tanmateix, no sembla que estiguin prou valorades, i, de fet, els escocells es fan servir sovint de cendrers, de pipicans o d’aparcaments improvisats de bicicletes, entre altres funcions, que els embruten i deterioren.