Enjardinament d'escocells a Sant Antoni

Barcelona està reconeguda internacionalment com una de les ciutats més atractives del món. Al seu emplaçament extraordinari, la seva història i la seva gran riquesa cultural, s’afegeix un patrimoni urbanístic i arquitectònic que contribueix a donar-li una bellesa esbalaïdora, orgull de tots els barcelonins. Bona part d’aquesta excel·lència estètica és deguda també a l’enjardinament i l’arbrat de la ciutat, que juntament amb la fauna urbana i el paisatge que l’envolta, entre el mar i la muntanya, són el contrapunt natural al ciment i l’asfalt propis de tot gran metròpoli. Totes i tots en gaudim i totes i tots ens n’hauríem de coresponsabilitzar.

Un dels elements claus d’aquest maridatge entre l’urbs i la natura són els escocells, les petites parcel·les de terreny, generalment d’un metre quadrat, en què estan plantats els arbres que adornen els carrers –i que tant agraïm ara, a l’estiu, per l’ombra que fan. Aquestes finestres naturals, tanmateix, no sembla que estiguin prou valorades, i, de fet, els escocells es fan servir sovint de cendrers, de pipicans o d’aparcaments improvisats de bicicletes, entre altres funcions, que els embruten i deterioren.