Les tanques de Mistral

Ja fa molts mesos que si passegem per l’avinguda Mistral ens trobem amb aquest paisatge on les tanques tipus obra, en teoria provisionals, encerclen els parterres on hi ha plantada la vegetació.

Allò que inicialment va servir per protegir la renovació de la gespa, per evitar que persones i animals la malmetessin en el moment del seu l’arrelament, presenta ara una imatge de degradació que desmereix l’espai públic.

És ben cert que, com diuen alguns veïns i veïnes, si es retiren les tanques, l’incivisme d’alguns tornarà a fer que el verd torni a ser marró. 

Però també cal tenir en compte que, ara per ara, ja hi ha zones on les tanques han estat obertes o d’altres on s’acumula la brutícia que algú ha llençat.

Per tant, cal que es solucioni aquest problema. L’avinguda Mistral no pot restar d’aquesta manera: cal plantar vegetació més resistent i sobretot cal controlar l’incivisme d’alguns gossos i persones.

Pinzellades sobre el turisme al barri

Últimament Sant Antoni s’ha anat convertint en un barri de moda, dins una ciutat prou atractiva per motius variats. Ben segur, per definició, les modes són efímeres, o sigui, duren poc. Val a dir, doncs, que no sabem si aquesta fama durarà poc o molt, ni si s’acabarà de sobte o més aviat lentament i seguint un camí en declivi. Sens dubte no durarà eternament, però el que volem avui subratllar és que els costos i beneficis associats a aquesta marea turística no es reparteixen amb equitat entre totes les persones afectades, directament o indirecta.

De carboneria a perfumeria - Comerços arrelats

Hi ha plantes que necessiten ser empeltades per a sobreviure, seguir ben arrelades i donar fruits nous. Doncs això és el que va passar amb el comerç de productes de neteja i perfumeria que en Francesc Marí Pons i la Carme, la seva esposa, mantenen al carrer del Comte Borrell, 65. Ells són la tercera generació establerta en aquest local, però quan els seus avis van obrir-ne les portes, el gènere que oferien era molt diferent, tant com la nit i el dia.

Els seus avis, la Carme, coneguda de sempre com “Carmeta” i en Josep, amb antecedents familiars carboners, tenien una carboneria al carrer Tamarit amb Borrell, però el 1936 van traslladar-la al local, amb habitatge, que avui encara funciona en mans dels seus néts.

Ballem un swing?

Ja fa uns anys que el swing batega a Barcelona. Escoles per aprendre’n a ballar han aparegut (i subsistit) a molts barris i  trobar gent deixant-se anar a parcs i places de la ciutat no és gens estrany.

Miguel Sampietro Ferrando

El passat sis de juny ens va deixar en Miguel Sampietro, una de les persones que més ha ajudat que aquest espai de l’Eixample delimitat per la Gran Via, la plaça Universitat, la Ronda Sant Antoni, la Ronda Sant Pau i el Paral·lel hagi esdevingut un Barri.

Ha tardat ben poc a seguir el camí d’en Joan B. Isart, amb qui va col·laborar per fer-ho possible. Ell i en Isart van posar els fonaments per forjar la realitat del barri que ara tenim.

Per això tots dos tenen un capgròs que els recorda.

Li agrairem sempre el somriure amb que t’obsequiava quan et trobava, el tracte educat i seré, i la perseverança en la millora del comerç del barri.

La lluita constant amb les obres eternes de la línia dos del Metro, la insistència en la formació per a la millora del comerç, la recerca de noves formes de venda que donessin més valor afegit, la unió comercial per assolir una oferta atractiva...

Cal dir que va ser una peça important en la construcció del SAC (Sant Antoni Comerç), del qual durant anys va ser el secretari de la junta directiva.