Ja ens queda lluny aquell 24 d’octubre de l’any passat, quan s’inaugurava
Calàbria 66 amb una diada de portes obertes i d’activitats de tot tipus i on,
en un moment del discurs de benvinguda, l’Alcaldessa admetia que l’equipament naixia
sense poder resoldre del tot la mancança d’espai necessari per a les activitats
i projectes de les entitats del barri de Sant Antoni.
Cinc mesos després hem comprovat que de demanda d’espai n’hi ha,
sobretot interna: assaigs de grups de teatre, exposicions o reunions diverses. Tot
i que Calàbria 66 fou una de les seus de la Festa Major d’enguany, d’activitats
obertes n’hi ha hagut en menor mesura. Encara no tenim un equip tècnic estable
que doni suport i que vetlli per les necessitats, la comunicació, la gestió
pròpia de qualsevol proposta que es vulgui dur a terme, a l’espai i al barri, o
el dia a dia. El voluntariat no pot arribar a tot, i potser no cal que ho faci
perquè ha de debatre, gaudir, mobilitzar-se i decidir accions que eixamplin el
compromís del veïnat per un barri millor.
No hem d’oblidar que Calàbria 66 és només una eina per al barri, que ha costat més de tres anys
d’esforços i lluites de diverses veïnes i veïns, d’entitats que han estat al
darrere en tot moment i on s’ha forjat la Federació d’Entitats Calàbria 66,
primer gran èxit assolit i històric. Mai al barri de Sant Antoni s’havia
arribat a un tipus d’acord entre associacions com aquest, una organització que
vol representar-les a totes i amb un repte en comú: fer de Sant Antoni un barri
actiu amb una millor educació, cultura i veïnatge.
