La casa Macario Golferichs. Tot un símbol

Aquesta tardor de 2014 celebrarem els vint-i-cinc anys de la inauguració, com a equipament ciutadà, de la Casa Macario Golferichs. Una fita aconseguida per les moltes reivindicacions dutes a terme pel Col·legi d’Arquitectes, la premsa i les Associacions de Veïns de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample al llarg dels anys setanta i vuitanta. 






Aquest edifici, que Cirici i Pellicer l’havia definit com una de les deu construccions barcelonines més brillants del modernisme català, l’any 1972 havia caigut en mans de l’especulació i va estar a punt de ser enderrocat.

La casa Golferichs, un xalet de tipus unifamiliar, va ser construïda per encàrrec de la família del Sr. Macario Golferichs a principis del segle XX, l’any 1901. El seu arquitecte fou en Joan Rubió i Bellver, que s’inicià en el taller -escola d’en Antoni Gaudi, on va viure el seu gran aprenentatge com a arquitecte modernista. A principis del segle XX va començar la seva brillant carrera amb edificis tan importants, entre altres, com la nostra casa Golferichs. Posteriorment i fins a la seva jubilació serà l’arquitecte de la Diputació de Barcelona. Cal destacar que Rubió i Bellver va rebre un premi -menció especial de l’Ajuntament de Barcelona , l’any 1901, per la construcció d’aquesta casa.

La família Golferichs va viure molt poc temps al “xalet”. L’any 1909 la van vendre a  l’ Institut religiós de les monges Dominiques de la Presentació, que la van emprar com a col·legi i residència per a noies.

La casa Golferichs fou construïda a la cruïlla dels carrers de Viladomat amb la nova Gran Via, en els antics terrenys del convent de Valldonzella (fundat per Jaume I i on va morir Martí l’ Humà, i lloc de trobada reial i de nobles al llarg dels segles). Aquest indret havia estat de descans durant molts anys per a aquells que venien a Barcelona per l’antiga Via Morisca, després Camí Reial i posteriorment la carretera Madrid - Barcelona, que passava per la vila de Sants. En aquest punt de parada i fonda, els viatger aprofitaven per descansar, canviar de roba i de carruatges, i així entrar “nets i polits” a la ciutat pel portal de Sant Antoni.

Del 1909 al 1972, la propietat de la casa fou de les monges Dominiques, que respectaren en un noranta per cent la construcció. El mateix succeí en la curta època, en la qual va ser expropiada per les Joventuts Llibertaries(1936-1939) que volien fer una Universitat popular.

Com dèiem al principi, aquest edifici no va escapar de la voluntat especulativa de molts propietaris de l’Eixample i de la febre de construir pisos que viu Barcelona els anys seixanta i sobretot els setanta. Així, l’any 1972, les monges van vendre tot l’edifici a un dels promotors immobiliaris més puixants de l’època: Núñez i Navarro. Amb això va començar més de setze anys de reivindicacions, cartes a la premsa i reunions a tots els nivells que finalitzaren l’any 1989 quan l’Alcalde Pasqual Maragall l’inaugurà com a Centre Cívic, conjuntament amb els presidents de les dues Associacions de Veïns. Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni,.

L'interior d'illa 3 Tombs

Des de fa un temps l’interior d’illa Tres Tombs està patint un seguit d’incidències que afecten els seus usuaris. L’AMPA de l’Escola Bressol Tres Tombs reclama solucions.

Freqüència dels autobusos

Alguns veïns i veïnes del barri, usuaris del transport públic, ens asseguren que des de fa pocs mesos les freqüències de pas d’autobusos a certes vies ha disminuït progressivament.

La implantació de la xarxa ortogonal ha provocat la desaparició d’algunes línies, fet que ha tingut com a conseqüència un important augment del temps d’espera en algunes parades. 
En alguns casos, pel que sembla, tampoc es compleix la freqüència anunciada a les tires.

Això també passa a tota la ciutat.

Segons estudis fets per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), s’han portat a terme retallades al servei i canvis a les freqüències, les quals no han estat informades als ciutadans.

Aquesta situació, a més, s’agreuja els dissabtes i festius.

Les reestructuracions amb motiu de la nova xarxa de bus, provisionals o definitives, no han de comportar en cap cas una disminució en el servei, com sembla que ha passat. Els experts incideixen en que cal generar una xarxa d’autobusos amb horaris competitius i amb temps d’espera reduïts en els transbordaments. Si no és així l’ús del vehicle privat no disminuirà, i no es compliran els objectius de menys contaminació a la nostra ciutat.

Podeu consultar tota la informació detallada a:

www.transportpublic.org

Diwali

El passat mes de novembre es va celebrar a l’Avinguda Mistral el Diwali, amb actuacions de grups de dansa de Bollywood i de l’India, un concert de la Coral Asia i pirotècnia amb els Diables de Sant Antoni, organitzada per l’associació de dones d’Àsia del Sud “Sukhmani Indian Association”.

El Diwali és una festa molt important a l’Índia que celebra la comunitat Hindú i Sikh arreu del món. És l’any nou. Es coneix com el “festival de les llums” perquè a la Índia les cases, botigues i llocs públics es decoren amb uns llums d’oli petits que s’anomenen “diyas”.

Els hindús fan una ofrena a la deessa Lakshmi. S’encenen llums per ajudar-la a trobar el seu camí cap a les llars i es deixen les finestres i les portes obertes perquè Lakshmi hi pugui entrar. Davant de les cases es fan “rangolis”, dibuixos al terra amb pols de colors en forma de flors. Al carrer també es posen llums i a la nit del Diwali es fan focs artificials. Els Sikhs ho celebren fent oracions als seus temples.

Aquest any a Barcelona s’ha celebrat al carrer, al nostre barri, amb el suport de l’Ajuntament.

Actuacions a Mistral

El Districte de l’Eixample està duent a terme a l’avinguda Mistral un projecte pilot en que intervenen a la vegada diversos serveis municipals. 
Els àmbits en que s’actua, donat l’ús intensiu que té l’avinguda, són la seguretat, neteja, Serveis Socials, jardineria, manteniment, civisme i gossos.