Comerços que fan història: La Moderna Singular

Em preguntareu com és possible que faci història un establiment que va obrir a finals de novembre de l’any passat? Doncs sí que en fa al meu parer, i m’explicaré. Es tracta de  

                                  LA MODERNA SINGULAR
                                        Carrer del Comte Borrell, 99


LA MODERNA ha entrat en la història del barri per dos motius: el primer perquè s’ha instal·lat en un dels locals més emblemàtics del barri, l’antic CALZADOS  LLUCH –obert l’any 1898-, del qual els nous ocupants n’han conservat el rètol i la porta i els aparadors originals de la façana. També han mantingut –més o menys modificada- l’estructura interior.

L’altra manera de fer història és la mena de coses que ens ofereixen i exposen; un veritable goig per a la vista dels que ja tenim uns anyets. Us asseguro que hi trobes un munt d’objectes i de productes que et sorprenen, quantitat de petits detalls que t’evoquen records. És una passada! Adrogueria, perfumeria, decoració... articles que eren d’us quotidià o coneguts als anys quaranta i cinquanta, fins i tot d’abans de la guerra. I encara resulta més sorprenent com ho expliquen l’Alícia i en Lluís, la parella que ha muntat l’establiment:

“Tot són productes d’arreu de la Península que no s’han deixat de fabricar mai, que sempre han estat al mercat i vigents. Tots porten la seva data de caducitat. O gèneres que es segueixen elaborant igual que sempre, com poden ser les mantes de la Val de San Lorenzo o les ceràmiques de Verdú. Podríem dir que són articles antics que encara es fabriquen, però que han desaparegut de las grans cadenes de distribució”.

Ara veig unes rajoles de xocolata molt boniques però d’una marca que desconec malgrat ser molt xocolatera. Caram, n’hi ha que porten data del 1870, 1898, 1916, fins i tot una del 1793! I quins embolcalls tan macos!

“Si , a l’hora d’escollir aquests productes que segueixen vigents ens basem en tres criteris: que tinguin molta qualitat, que mantinguin el mateix disseny d’antany o mol poc modificat i que tinguin una història al darrere.
  
A un costat de l’establiment veig una vitrina molt curiosa: tot el que hi ha no es ven, és tan sols per exposar: Quantitat de detalls que fan un recorregut per la història de la farmàcia, la perfumeria, l’adrogueria, els articles de fumador... No cal dir que la majoria d’aquestes coses  t’omplen  de records. Sovint de tendresa.

Al fons, a la rebotiga, -on, a l’esquerra, hi ha un rètol indicador del “Carrer del Coll d’Eres”, la procedència del qual ignoren-  tot el que hi tenen és antic i de segona ma: ”tebeos”, revistes,  etiquetes...Tenen un àlbum amb unes etiquetes grans precioses: “Aquestes etiquetes s’utilitzaven enganxades a caixes de fusta per enviar articles d’exportació”-m’explica l’Alícia. Us asseguro que són realment boniques, i quins colors!

I com se us va acudir posar una botiga d’aquestes característiques?

“En realitat, -expliquen- el que primer ens va seduir va ser el local. Vàrem veure una botiga  antiga i amb caràcter que es llogava i que ens va enamorar a primer cop d’ull, fou un “flechazo”. Després vàrem posar-nos a pensar què hi posaríem que fos adient al lloc i que ens hi sentíssim bé. L’únic que ens va demanar el propietari va ser que la conservéssim i que consultéssim en el cas de voler fer algun canvi radical. Nosaltres treballàvem al món del disseny i havíem comprat quantitat de coses antigues que guardàvem en un magatzem. Així que tot va ser la suma de  pensar en coses que fossin adients a la botiga i  tenir coses antigues recollides. I aquí estem!”

Teniu coses que em fan recordar la meva infantesa - els dic- com aquest sabó que el veia a casa, a la cuina o per rentar la roba. I aquesta colònia!  I aquesta altra, que al poble la gastava una tieta jove i jo, quan ella no era a casa, me’n posava un raig d’amagat!

“Si sabessis la de persones que ens parlen dels objectes que els evoquen records, i les que s’emocionen, i que ploren inclús... Fa uns dies a una noia li van saltar les llàgrimes amb aquestes orenetes, iguals que les que tenia la senyora de la porteria  quan ella era petita i les  veia cada dia en tornar de l’escola”.

“És bonic i ens agrada que tot això faci recordar coses a  persones que pateixen d’oblit, encara que siguin petits detalls. I, com ens diuen alguns familiars, inclús persones que no parlen, en sortir,  sembla  que vulguin conversar!”


No em  canso de fer descobriments a la botiga i m’hi estaria estones mirant i escoltant el Lluís o  l’Alícia  que atenen amb paciència i entusiasme les persones que entren. Es nota que frueixen amb el que fan. No hi ha dubte que han trobat el punt just; el producte adient al lloc. I que ells s’hi senten molt bé perquè també l’han trobat. Benvinguts al barri! 

Un altre Nadal

Ara s’apropen les festes de Nadal, que bàsicament celebren el naixement de Jesús, però la societat ha fet d’aquestes festes un motiu de consum.
Tampoc oblidem que s’afegeix el Cap d’Any, unes festes amb tot el sentit de la paraula, menjar, beure i regals, però això no és pas dolent ja que es fa en família.

Però hi ha gent que no pot fer ni el menjar, ni el beure, ni els regals.
Per això us explicaré una història d’aquesta gent amb l’exemple de Maritza, Lourdes Rivera Barreiro, que viu en el barri de Sant Antoni des de l’any 2003, al carrer Sepúlveda número 103, perquè sapigueu la seva història.

Per mi aquest és el veritable esperit de Nadal.
Li faig una entrevista, naturalment amb el seu consentiment.

-Hola Maritza, benvinguda, quina edat tens?
-54 anys.
-Estàs casada?
-Sí, amb un home català de 70 anys.
-Tens fills i quants?
-Quatre, dues dones i dos homes.
-D’on ets?
-Equatoriana i porto dinou anys a Catalunya.

-Treballes?
-No, estic a l’atur i no trobo feina.
-Tens ajuda econòmica?
-No, res.
-Llavors com vius?
-De la petita jubilació del meu marit.
-M’has dit que tens un problema d’habitatge, com vius?
-En un pis de lloguer, i estem en desnonament, i ara m’han ofert un advocat d’ofici, perquè el contracte ja està rescindit i no hi ha hagut pròrroga. Pago 630 € mensuals, i porto quinze anys vivint en el mateix habitatge. Per l’edat del meu marit i la meva, costa molt de trobar pis. Ni tan sols trobo una habitació.

Ella creu que el perdrà, però té una mica d’esperança amb l’advocat d’ofici.

Fa una crida a les persones que li puguin oferir un habitatge, està disposada a pagar. Si hi ha alguna persona que pugui fer-ho, el mòbil es 620 741 580.

-Menges calent cada dia?
-De menjar, menjo una mica, però calent no, ja que m’han tallat la llum. Com que la meva cuina és elèctrica no tinc aigua calenta per això em dutxo amb aigua freda. A la tardor! 

-Com tens previst passar el Nadal?
-Ens conviden uns amics a casa seva, un matrimoni. A casa no celebrarem res, ja que no tenim ni llum, ni aigua calenta, és impossible, i el menjar està fred.
-Tu tens família aquí o a l’Equador?
-Els meus fills són a Londres, excepte el fill gran que és a l’Equador. Ni ells poden venir, ni jo anar-hi.
Al dir això li salten les llàgrimes.
-On creus que es viu millor a l’Equador o a Catalunya?
-A Catalunya jo em sento catalana i el meu marit es d’aquí. Jo a Catalunya no l’abandono.
-Tens esperança per aquestes festes?
-En la situació que em trobo, es molt difícil, intento no posar-me trista.
Vols dir alguna cosa als veïns?
-Sí que tinguin un bon Nadal i els desitjo tot el millor.

Que ho digui una persona amb la seva situació es d’elogi.
Al llarg de l’entrevista les llàgrimes apareixen diverses vegades.

Bon Nadal a tothom.


Nota final: com ja us podreu imaginar, la Maritza ha anat a tot arreu i ha fet tots els passos a les administracions per tal d’intentar solucionar la seva situació, sense gaires resultats fins ara. 

Jordi Muntané

Ara fa 50 anys... L'envelat

Estem a punt que comenci l’any 2018 i això vol dir el 50 Aniversari de la nostra Associació de Veïns del barri. En números anteriors de l’Informatiu Sant Antoni us hem anat explicant com va néixer. Serà un any, el 2018, on viurem diferents actes de celebració, però en aquest petit espai d’”Ara fa 50 anys”, avui us expliquem breument com va néixer ara fa quaranta anys la nostra Festa Major.

A l’any 1978, l’Associació de Veïns celebra el seu 10è aniversari. La Junta, a principis de l’any, va començar a preparar les festes de celebració, amb la tramesa de cartes i invitacions als diferents actes. Una de les decisions per celebrar els actes va ser muntar un tradicional envelat de Festa Major per fer-hi diferents actes.


S’hi van celebrar balls tradicionals i moderns, una ballada de sardanes a l’exterior, un gran concert de la Banda Municipal i un magnífic festival infantil, entre altres activitats.
L’esmentat envelat va ser muntat a la cruïlla dels carrers de Floridablanca amb Rocafort i l’avinguda de Mistral, que anys després seria reformada i seria l’espai on des del 1984 s’hi posaria sempre l’envelat.

Una de les decisions per celebrar els actes del desè aniversari de l’Associació va ser muntar un tradicional envelat de Festa Major


L’envelat, després d’aquesta efemèride, no tornaria a aparèixer  fins a l’organització de la Festa Major de l’any 1983, en motiu del Centenari del Mercat a l’ any 1982, però això ja ho explicarem en posteriors números de l’Informatiu.

 Petició de permís per l’envelat



Jordi Font

Festa del segon aniversari de Calàbria 66

Són les 7.30h d’un dissabte de finals d'octubre i alguns ja estan supervisant el muntatge de l’escenari. Tot sigui per la festa! A les 9 arriben els reforços: col·locar tanques, papereres, garlandes, cartells… Cal muntar la barra. I el de la Moritz? A quina hora arriba? Algú té unes tisores? I el Marc? Has vist al Marc?


A les 10.30h, puntual, arrenca la cercavila. Trapelles i Batukació marquen el ritme i la gent els va seguint.
Quan arriben a Calàbria, tot està ja en marxa: la Raval’s Band a l’escenari, el públic encantat, i desenes de famílies gaudint dels jocs al carrer.
La plantada popular continua a ritme de TheSoundDreamers i quan ens volem adonar s’han esgotat els tiquets per a l’arròs. Per cert, Marc, i el cuiner?
L’espera mereix la pena: l’arròs està boníssim! Nena, fes-nos una foto. Així, que se’ns vegi a totes. Sortirem a l’internet?

La Raval'sBand a l'escenari i desenes de famílies gaudeixen dels jocs al carrer...

Sobre les 16h, molta gent se’n va cap a la manifestació de recolzament als presos polítics. Són temps convulsos. Altres ens quedem a Calàbria, aprenent a ser DJs o fent el nostre primer grafitti. DJ Toni ha portat una selecció de grans èxits dels anys 50 per al ball de gent gran, però li han demanat que els posi el “Despacito”…

A mitja tarda la cosa es torna a animar: bona música amb el Combo JPC i somriures a l’auditori amb l’espectacle de poemes.
I a partir d’aquí és un no parar: On theRaw, Poire, Ricardo Pita, Ameba DJ i Sonidero Viral. Quina festa!

I, gairebé sense adonar-nos, és hora de recollir: fora la música, i la barra, i les tanques, papereres, garlandes, cartells… Algú té unes tisores? I el Marc? Has vist al Marc?
Cansades, però contentes, tornem a casa. Ha estat un plaer compartir aquest dia amb tots vosaltres. Gràcies als qui heu aportat el vostre granet de sorra per fer-ho possible!

La gent gran ha demanat que els posi el "Despacito"
I a partir d'aquí, és un no parar...

Eva de Francisco (Calàbria 66)



Calàbria 66: biblioteca popular

Els orígens de tot plegat
No fa gaire temps, en les inicials reunions de la Comissió de Cultura de l’Espai Veïnal Calàbria66, es van tractar temes que convindria dinamitzar. Entre molts d’altres, es va valorar i es va acceptar la possibilitat d'anar muntant una biblioteca d'ús públic perquè els usuaris puguin distribuir el seu temps d'oci entre diferents àrees lúdiques i de creixement personal.

A poc a poc, alguns membres de l'Associació de Veïns Sant Antoni van veure amb bons ulls aquesta possibilitat tot i que eren conscients de la feina i responsabilitat que això comportavai apassionada van començar a donar llibres de variades temàtiques.

Els llibres provinents del foc
Una d'aquestes donacions va ser producte d'una tragèdia ocorreguda a la casa de la Lluïsa i l’Alfred, veïns del barri: un atzarós foc va incendiar el seu pis a la Gran Via. De la crema es van salvar o mig salvar una nodrida quantitat d'obres (al voltant de milcinc-cents llibres) gairebé tots ells de llengua i literatura catalanes. Però també obres en francès, anglès, italià i altres cultures.

La primera tasca que es va emprendre va ser netejar de sutge aquests llibres; els més danyats, amb dolor, es van haver d’ eliminar definitivament. Els recuperables estan sent endreçats, netejats, classificats i llistats en un full excel. Un cop enregistrats s'haurà de procedir a codificar-los i col·locar-los per matèries en armaris. I a partir d’aquí, crear la “Biblioteca Popular Alfred Sargatal” en memòria d’aquest professor de l’IES Ernest Lluch. Hi ha moltes hores de  manera totalment voluntària dedicació per davant, però el treball es fa en cadena, a horaris que cada persona voluntàriament extreu del seu temps personal.

La principal tasca ara és endreçar, netejar, classificar i llistar.

La feina de classificar i catalogar
La classificació és un tant detallada i es va fent mentre el procés avança. És una classificació in progress. És bo que els veïns sàpiguen quepodran trobar llibres sobre temàtiques de literatura molt variades. Per exemple: literatura universal, llibres de consulta, diccionaris; literatura espanyola (els clàssics espanyols i els contemporanis, narrativa, novel·les de misteri, ciència ficció, poesia, aventures, obres completes de reconeguts autors i autores, diaris, autobiografies o biografies, assaig sobre literatura; molta bibliografia sobre conte i un llarg etcètera)

Molts dels llibres provenen del foc que va incendiar una casa.

Autors com R. Bolaño, L. Landero, G. Torrente Ballester, J. Perucho, A. Giménez Bartlett, destaquen entre molts altres. Entre les traduccions al castellà o al català, obres d'autors com W. Faulkner, J. Conrad, Th. Mann, I. Calvino, etc. catalogades molt prolixament per matèries; a saber: narrativa anglesa, italiana, africana, alemanya, nord-americana, asturiana, gallega, portuguesa, i així successivament.


Hi ha també obres de literatura llatinoamericana -J. Rulfo, J. Cortázar- en moltes de les seves formes, sobretot del gènere de contes, però també de poesia castellana, catalana i universal (P. Salinas, P. Valéry); actes de congressos i jornades  de caire literari i obres difícils de trobar actualment. Pel que fa a la literatura i llengua catalana, que és el que més abundava a la biblioteca del professor Alfred Sargatal Plana, l'elenc d'obres és llarguíssim: F. Formosa, P. Calders, M. Rodoreda...

En fi,també es podran consultar llibres de llegendes, aforismes, antologies, història, novel·la negra, memòries, teatre o dietaris. Per ara hi ha ja enregistrats uns vuit-cents llibres. Però encara cal seguir, i durant molts mesos.

La utilitat d’una biblioteca popular
Les Biblioteques Populars a Catalunya - seguint el model arquitectònic nord-americà de D.Carnegie -  van ser instituïdes al 1915 per Jordi Rubió i Balaguer qui, al mateix temps fundava l’Escola Superior de Bibliotecàries de Catalunya i inventava els bibliobusos. Era la fructífera època de la Mancomunitat. Durant la guerra civil espanyola no es van tancar i, a més, es va engegar la “Xarxa de Biblioteques Populars” al llarg de tot el territori. Això ho tenim molt ben explicat per la que va ser Cap de la Secció dels Serveis Bibliotecaris en la Diputació de Barcelona, la Núria Ventura Bosch. Podeu consultar el seu article “En Cataluña: Las bibliotecas como instrumento de libertad” al web.  La consulta es complementa llegint l’Anuari de les Biblioteques Populars, de 1922.

Aquí, a l’Espai Veïnal Calàbria66, la utilitat de la biblioteca es fa palesa per la possibilitat que sigui consultada per nens i nenes de preescolar, escolars de la primària i la secundària, per universitaris i per persones jubilades i per erudits de la literatura. Tothom hi serà benvingut. Val a dir també que els assistents als cursos de poesia (“Poemes al Nas de la Lluna”) i de narrativa i contes (Tallers d’Escriptura) podran comptar amb recursos variats i de diferents nivells.


La generositat de les persones
Hem de donar les gràcies, obligadament i afectuosament, als membres de l' “Espai Literari” que es compon de Marc Folch, Maica Duaigues, Marta Venceslao, Carmela Rodríguez, Sílvia, Carme, Maite Clavo, Alberto, Antoni Arbósi a moltes més persones que, a poc a poc, estan fent realitat un patrimoni personal per a ús col·lectiu.

Tothom podrà consultar la biblioteca quan estigui tot ordenat

Esperem que quan estigui tot fitxat i classificat, l’Ajuntament (i altres entitats de normalització lingüística) ens escoltaran i col·laboraran en la gestió i equipament d’aquesta nova biblioteca.
Des d’aquest Informatiu, fem una crida per si voleu contribuir en alguna tasca. Per col·laborar poseu-vos en contacte amb Maite Clavo.

M. Lluïsa Rodríguez