Calàbria 66: biblioteca popular

Els orígens de tot plegat
No fa gaire temps, en les inicials reunions de la Comissió de Cultura de l’Espai Veïnal Calàbria66, es van tractar temes que convindria dinamitzar. Entre molts d’altres, es va valorar i es va acceptar la possibilitat d'anar muntant una biblioteca d'ús públic perquè els usuaris puguin distribuir el seu temps d'oci entre diferents àrees lúdiques i de creixement personal.

A poc a poc, alguns membres de l'Associació de Veïns Sant Antoni van veure amb bons ulls aquesta possibilitat tot i que eren conscients de la feina i responsabilitat que això comportavai apassionada van començar a donar llibres de variades temàtiques.

Els llibres provinents del foc
Una d'aquestes donacions va ser producte d'una tragèdia ocorreguda a la casa de la Lluïsa i l’Alfred, veïns del barri: un atzarós foc va incendiar el seu pis a la Gran Via. De la crema es van salvar o mig salvar una nodrida quantitat d'obres (al voltant de milcinc-cents llibres) gairebé tots ells de llengua i literatura catalanes. Però també obres en francès, anglès, italià i altres cultures.

La primera tasca que es va emprendre va ser netejar de sutge aquests llibres; els més danyats, amb dolor, es van haver d’ eliminar definitivament. Els recuperables estan sent endreçats, netejats, classificats i llistats en un full excel. Un cop enregistrats s'haurà de procedir a codificar-los i col·locar-los per matèries en armaris. I a partir d’aquí, crear la “Biblioteca Popular Alfred Sargatal” en memòria d’aquest professor de l’IES Ernest Lluch. Hi ha moltes hores de  manera totalment voluntària dedicació per davant, però el treball es fa en cadena, a horaris que cada persona voluntàriament extreu del seu temps personal.

La principal tasca ara és endreçar, netejar, classificar i llistar.

La feina de classificar i catalogar
La classificació és un tant detallada i es va fent mentre el procés avança. És una classificació in progress. És bo que els veïns sàpiguen quepodran trobar llibres sobre temàtiques de literatura molt variades. Per exemple: literatura universal, llibres de consulta, diccionaris; literatura espanyola (els clàssics espanyols i els contemporanis, narrativa, novel·les de misteri, ciència ficció, poesia, aventures, obres completes de reconeguts autors i autores, diaris, autobiografies o biografies, assaig sobre literatura; molta bibliografia sobre conte i un llarg etcètera)

Molts dels llibres provenen del foc que va incendiar una casa.

Autors com R. Bolaño, L. Landero, G. Torrente Ballester, J. Perucho, A. Giménez Bartlett, destaquen entre molts altres. Entre les traduccions al castellà o al català, obres d'autors com W. Faulkner, J. Conrad, Th. Mann, I. Calvino, etc. catalogades molt prolixament per matèries; a saber: narrativa anglesa, italiana, africana, alemanya, nord-americana, asturiana, gallega, portuguesa, i així successivament.


Hi ha també obres de literatura llatinoamericana -J. Rulfo, J. Cortázar- en moltes de les seves formes, sobretot del gènere de contes, però també de poesia castellana, catalana i universal (P. Salinas, P. Valéry); actes de congressos i jornades  de caire literari i obres difícils de trobar actualment. Pel que fa a la literatura i llengua catalana, que és el que més abundava a la biblioteca del professor Alfred Sargatal Plana, l'elenc d'obres és llarguíssim: F. Formosa, P. Calders, M. Rodoreda...

En fi,també es podran consultar llibres de llegendes, aforismes, antologies, història, novel·la negra, memòries, teatre o dietaris. Per ara hi ha ja enregistrats uns vuit-cents llibres. Però encara cal seguir, i durant molts mesos.

La utilitat d’una biblioteca popular
Les Biblioteques Populars a Catalunya - seguint el model arquitectònic nord-americà de D.Carnegie -  van ser instituïdes al 1915 per Jordi Rubió i Balaguer qui, al mateix temps fundava l’Escola Superior de Bibliotecàries de Catalunya i inventava els bibliobusos. Era la fructífera època de la Mancomunitat. Durant la guerra civil espanyola no es van tancar i, a més, es va engegar la “Xarxa de Biblioteques Populars” al llarg de tot el territori. Això ho tenim molt ben explicat per la que va ser Cap de la Secció dels Serveis Bibliotecaris en la Diputació de Barcelona, la Núria Ventura Bosch. Podeu consultar el seu article “En Cataluña: Las bibliotecas como instrumento de libertad” al web.  La consulta es complementa llegint l’Anuari de les Biblioteques Populars, de 1922.

Aquí, a l’Espai Veïnal Calàbria66, la utilitat de la biblioteca es fa palesa per la possibilitat que sigui consultada per nens i nenes de preescolar, escolars de la primària i la secundària, per universitaris i per persones jubilades i per erudits de la literatura. Tothom hi serà benvingut. Val a dir també que els assistents als cursos de poesia (“Poemes al Nas de la Lluna”) i de narrativa i contes (Tallers d’Escriptura) podran comptar amb recursos variats i de diferents nivells.


La generositat de les persones
Hem de donar les gràcies, obligadament i afectuosament, als membres de l' “Espai Literari” que es compon de Marc Folch, Maica Duaigues, Marta Venceslao, Carmela Rodríguez, Sílvia, Carme, Maite Clavo, Alberto, Antoni Arbósi a moltes més persones que, a poc a poc, estan fent realitat un patrimoni personal per a ús col·lectiu.

Tothom podrà consultar la biblioteca quan estigui tot ordenat

Esperem que quan estigui tot fitxat i classificat, l’Ajuntament (i altres entitats de normalització lingüística) ens escoltaran i col·laboraran en la gestió i equipament d’aquesta nova biblioteca.
Des d’aquest Informatiu, fem una crida per si voleu contribuir en alguna tasca. Per col·laborar poseu-vos en contacte amb Maite Clavo.

M. Lluïsa Rodríguez

Presentació del diagnòstic de salut comunitària al barri

L’any 2016 es va decidir incorporar la dimensió comunitària en els àmbits de salut i serveis socials i es va iniciar al barri un procés d’anàlisi de l’estat de salut de Sant Antoni per tal d’identificar les principals necessitats, col·lectius en situació de vulnerabilitat i les possibilitats de millora. Amb la participació de diferents agents i entitats del barri.
Els objectius del treball són:
·       Realitzar el diagnòstic de salut.
·       Prioritzar temes o necessitats sobre les quals actuar, tenint en compte els recursos i actius existents al barri.
·       Portar a terme accions conjuntes de promoció de la salut.

Tal com dèiem a l’anterior número d’aquesta revista, s’ha elaborat un primer diagnòstic de salut.
El proper dimarts 16 de gener a les 18h, a Calàbria 66, tindrà lloc la jornada de presentació del diagnòstic en què es parlarà dels aspectes i/o col·lectius prioritaris a tractar al barri.

És per això que volem comptar amb la participació de tots i totes per tal de millorar la salut comunitària del barri entesa en la seva globalitat. Construir col·lectivament és bàsic en aquesta estratègia i per fer-ho és molt important que vingueu a dir la vostra.


Us esperem!

Natàlia Olcina

L’Abans


El passat dia 3 de novembre, a la sala d’actes de Calàbria 66, és va presentar el llibre de fotografies dedicat al barri de Sant Antoni, amb la col·laboració del Grup de Memòria Històrica de Sant Antoni i l’Arxiu històric de l’ Associació de Veïns. L’editorial Efadós el traurà a la venda en fascicles.

Serà un llibre de més de 1.000 fotografies de la vida del barri de Sant Antoni i la seva història. Els autors són Mar Trallero, Mercè Tatjer, Jordi Font i Josep Fabra. En l'acte hi varen assistir unes setanta persones, a més dels autors, entre les quals els veïns i veïnes que han ajudat cedint fotografies de diverses activitats del barri.

La xarxa de bus empitjora

Darrerament s’estan produint canvis en els recorreguts dels autobusos, degut a la implantació de la xarxa ortogonal. En el nostre barri, a més, s’afegeixen afectacions derivades de les obres del voltant del Mercat.
Respecte a les modificacions per les obres, les línies que passaven pel carrer Tamarit s’han traslladat al carrer Manso.

Però les queixes generals venen sobretot pels canvis deguts a la implantació de la xarxa ortogonal.
Fem cinc cèntims:
·       13: abans fins al Mercat, ara es queda al Cap Manso. A caminar.
·       91: abans fins a la Rambla, ara acaba al Cap Manso, no hi ha cap servei que el substitueixi.
·       37: anul·lada, sense servei entre la zona del Paral.lel amb
·       l’Hospital Clínic i l’Institut Maragall.
·       V11: única línia que puja el carrer Urgell, cap parada al Mercat.
·       H16: abans per Sepúlveda, ara baixa a Manso i torna a pujar.

Els problemes més greus, però, són l’anul·lació del 37 i la línia V11.
En el cas de l’antic 37, l’alternativa per arribar al Clínic o a l’Institut Maragall és agafar 2 autobusos, com a mínim, i caminar.
Un és el V11, que és un desastre: sempre està sobrecarregat, ja que substitueix 3 línies anteriors i la seva freqüència és clarament insuficient.

Directius de TMB: vinguin al barri i agafin el V11 a les nou del matí.  

El comerç encara la recta final de les obres del Mercat

Aquests dies, al voltant del Mercat, podreu observar que les voreres i part de les calçades s’estan aixecant, amb tot de tanques, per fer les obres de la supercruïlla de Sant Antoni, formada per l’encreuament dels carrers Borrell i Tamarit i les seves prolongacions.

Aquestes obres, que de ben segur contribuiran a un abans i un després del nostre barri, imprescindibles també per a la reinauguració del nostre Mercat, i que es preveu que durin sis mesos, no deixen de ser un inconvenient i produeixen tot un seguit de molèsties.

Des de Sant Antoni Comerç hem intentat, des de fa molt temps, que les obres es planifiquessin en un període que no afectés gaire l’activitat comercial. No ens  n’hem sortit, i ara tenim les obres en plena campanya de Nadal i Reis, provocant greus perjudicis per les dificultats d’accés en els indrets afectats.

Valguin aquestes reflexions per demanar-vos que, tot i els entrebancs, aquests dies compreu al barri, el comerç del barri us necessita i tots nosaltres necessitem del comerç al nostre barri. Si som capaços de mantenir aquesta sinèrgia segur que continuarem tenint un barri amb cohesió social, amb seguretat i amb una personalitat pròpia, que ens fa positivament diferents d’altres barris o zones comercials de la nostra ciutat.

Recordem que segons on anem a comprar estem decidint quin tipus de comerç, de barri o de ciutat volem i tindrem.

Vicenç Gasca (president de Sant Antoni Comerç)