Troballes sota el Mercat

El subsòl del Mercat de Sant Antoni és una caixa de sorpreses. Segons ens ha explicat l’Ajuntament, s’han trobat noves restes arqueològiques sota l’edifici. Corresponen a una via sepulcral romana del segle I dC que és un ramal de la Via Augusta. Els arqueòlegs hi estan treballant.

L’Ajuntament ha explicat que les restes quedaran integrades en la reforma del recinte. El projecte de reforma del Mercat ja preveu la integració del baluard i de la contraescarpa de la muralla de la ciutat.

Seran ben visibles des de l’exterior i l’interior del recinte.

Pel que sabem, també s’han trobat altres restes més recents que s’han estudiat i catalogat. Per això ens estem movent per aconseguir més informació i poder publicar-la en aquesta revista. Val a dir que els veïns hem demanat que al nou Mercat hi hagi una exposició sobre les troballes del subsòl.

L’Ajuntament ha confirmat que es manté el calendari previst per a l’obertura a principis de 2016.

Cap a una democràcia integral

El camí és llarg. La gestió dels assumptes comuns sovint no és cosa fàcil. La democràcia representativa té defectes i limitacions, però convé recordar que és millor que altres règims polítics. Tanmateix cal reconèixer que seria bo afegir-li algunes particularitats dels models democràtics que posen èmfasi en la participació directa, la força de les assemblees o la creativitat de la deliberació col·lectiva. Avui, però, no volem volar tan alt, sinó passar revista a fets més arran de terra. El nucli bàsic del control democràtic a casa nostra és que periòdicament escollim uns representants. Ara bé, a molts d’aquests representants no els coneixem ni de vista, ni sabem què fan en concret. Alguns tresquen pel territori, pengen notícies al seu web, responen a demandes. Tots busquen sortir a les fotos i quedar bé. Però el seu futur depèn sobretot de les cúpules dels partits que els avalen, i no pas de retre compte als veïns. Un greu obstacle, ja que mentre les coses continuïn així, estem a la mercè d’un mecanisme objectivament pervers.

Consells de barri frustrants

D’altra banda, ara per ara, és complexa i farragosa la principal via reglamentària que tenim els veïns a l’hora de participar en assumptes del barri i la ciutat. Sobre el paper, a nivell local, hi ha molts òrgans de participació: consell de ciutat, consell de districte, sectorials, plenaris, audiència pública, consell de barri i fins i tot, en algun casos, comissió de seguiment i procés participatiu. És clar que tot aquest reguitzell de reunions no facilita una participació real. Des de l’Associació de Veïns procurem estar presents a molts d’aquests òrgans. Però som persones voluntàries amb disponibilitat horària limitada, i hem de prioritzar esforços. Tot i això, anem als plens de districte, audiències públiques, consells de barri; demanem la paraula, expliquem problemes veïnals, els tècnics i polítics ens responen. Però sovint ens sentim com peixos fora de l’aigua: en tots els casos costa molt veure resultats; més aviat son reunions informatives, fins i tot un born per a picabaralles entre partits, i no pas un lloc per trobar solucions. ens governen els problemes, demandes i propostes del barri, així com de recollir i canalitzar respostes concretes, però no se’n surt. 

Els tècnics i polítics ho veuen més com un tràmit, no com a una ocasió engrescadora. Els veïns se senten escaldats perquè sovint les solucions no arriben i l’espera s’eternitza, o les respostes son retòriques; a més, l’horari de les convocatòries a mitja tarda respon més a les conveniències de polítics i funcionaris i no tant a les possibilitats dels ciutadans, indicador significatiu de l’ordre jeràrquic implícit. En síntesi, manca il·lusió per tots cantons. I si això no canvia s’agreujarà la sensació de pèrdua de temps i feina inútil en que s’ha anat convertit la participació en els consells de barri. Una llàstima!