TIPUS DE
GESTIÓ DE L’ESPAI VEÏNAL, la majoria proposa que la gestió sigui comunitària amb
els col·lectius involucrats (paradistes, entitats, veïnat i ajuntament). Alguns
grups parlen d’autogestió.
DINAMITZACIÓ,
els comerciants i algunes persones apunten que la dinamització comercial del Mercat
beneficia tot el barri perquè és el seu motor.
Grup de treball comerciants
GRUP
MOTOR, proposta de fer un grup motor del Mercat on hi sigui tot el barri
representat, per avaluar contínuament el programa i l’ús de l’espai veïnal i els
temes comuns.
MODEL DE
MERCAT, lligat al model de barri, potenciant el comerç de proximitat, els
productes de proximitat, ecològics i de qualitat, amb relació directa i pròxima
entre veïnat i comerciants.
HORARIS,
els joves voldrien que l’espai veïnal tingui un accés independent 24h. Altres
grups van exposar la necessitat d’adequar els horaris per la gent que treballa.
Grup de treball joves
TURISME, ha estat un tema transversal, hi ha preocupació per un efecte
“Boqueria” amb el mercat de Sant Antoni.
Gràfic de conclusions sobre l’espai públic a l’entorn del Mercat
A continuació fem un extracte d’algunes dades i conclusions del procés participatiu del Mercat a partir de la informació proporcionada per l’Ajuntament.
Una foto publicada por Districte Eixample (@bcn_eixample) el
De què s’ha parlat en aquest procés participatiu?
Durant tot el procés s’ha delimitat l’abast de la participació en els següents temes:
A l’interior del mercat:
-Usos, programa i gestió de L’ESPAI VEÏNALde la planta ‐1, que es concreten en un espai de 500 m2 i un espai de 200 m2.
-L’ESPAI FOSSATés un espai públic cobert de 2.260 m2. Els diumenges serà utilitzat pel mercat del llibre i la resta dels dies pot tenir altres usos.
-EL PUNT VERD té reservat un espai accessible des de la plaça del triangle del costat de Tamarit. Es pot disposar d’un magatzem situat a les plantes soterranis.
-Model comercial del mercat, l’opinió dels veïns i de les veïnes.
A l’exterior del mercat:
-Usos i definició de L’ESPAI PÚBLIC al voltant del mercat: les placetes de Borrell i Tamarit i els carrers de l’entorn.
-LES PÈRGOLES DE L’ENTORN DEL MERCAT. El Dominical s’ubicarà els diumenges en aquestes pèrgoles. Encara no se sap quina forma final tindran,
-però el que segur que sabem és que estaran entorn al mercat. Quin ús veïnal podran tenir fora dels diumenges?
-Els espais provisionals del mercat: la permanència o no de la carpa del carrer Urgelldel Dominical i l’espai de la Ronda Sant Antoni: pot ser un espai verd? D’horts urbans? Com hi passa l’autobús? Hi posem pèrgoles?
Planta soterrani pública. Espai fossat i espai d’us ciutadà
Participació
La participació als grups de treball ha estat molt igualitària, en total han participat més dones que homes (un 55% davant d’un 44%). En qüestió d’edat, les persones adultes han estat el 52% del total, les persones joves el 22%, les persones grans el 17% i la infància que ha participat amb un 9%. La següent taula resumeix les persones assistents per grups:
El passat 21 de Setembre es va portar a terme, al carrer Borrell entre Manso i Tamarit, la jornada de retorn del procés participatiu del Mercat, el qual, tal com vam informar al número anterior, es va endegar el mes de Juny.
En un principi hi va haver un conjunt de quatre jornades informatives:
1. Com serà el nou mercatde Sant Antoni? Per part de l’equip tècnic que executa la rehabilitació de l’edifici, es va fer el 8 de Juny i es van programar visites guiades a les obres per als veïns i veïnes.
2. Quin model de Mercat tindrem a Sant Antoni?Feta el 15 de Juny, per part de l’Institut Municipal de Mercats i els paradistes.
3. Experiències comunitàries a l’entorn dels mercats. Presentació d’altres experiències a Barcelona i Catalunya. El 22 de Juny.
4. Com pot ser l’entorn del Mercat de Sant Antoni? Es va fer el 29 de juny per part de personal tècnic municipal i entitats del barri que han treballat temes urbanístics i els entorns del Mercat.
Durant el mes de juliol es va portar a terme la fase de debat, que es va organitzar a l’entorn de vuit grups de treball:
1) Gent gran, 2) entitats i col·lectius del barri, 3) persones amb diversitat d’origen, 4) infància, 5) joves i adolescents, 6) comerciants del Mercat i l’ entorn, 7) persones amb diversitat funcional, i 8) dones.
A finals de juliol es va portar a terme una jornada conjunta a l’Avinguda Mistral on es van posar sobre la taula les diverses propostes i es va debatre sobre les prioritats.
La participació
El procés es limitava a debatre sobre els espais ciutadans que hi haurà a la planta soterrani junt al baluard, per una banda, i sobre els entorns del Mercat, per altra banda.
En general, a cadascuna de les jornades informatives i la de debat conjunt van assistir un promig d’un centenar de persones.
Una foto publicada por Districte Eixample (@bcn_eixample) el
Pel fet de començar tard, el procés participatiu ha tingut el gran inconvenient de que s’ha fet amb presses, els mesos de juny i juliol. Per tant, hi ha hagut poc temps tant per fer una comunicació més àmplia als veïns i veïnes del barri com per poder treballar unes aportacions més raonades i elaborades.
Cal dir també que un dels temes estrella, la ubicació del Mercat Dominical del Llibre, resta encara per resoldre’s.
Tot i això, s’ha portat a terme i, per tant, serà un precedent per tal de no tornar a caure en els mateixos errors en els propers.
Les aportacions
El resum de les aportacions fetes per les veïnes i veïns que van tenir consens son:
A L’INTERIOR DEL MERCAT
Espai Culinari.
Per edats, per cultures, per fomentarhàbits saludables i d’aprofitament.
Per fomentar l’educació alimentària.
Espais Culturals.
En el Fossat: Exposicions, fires, espectacles culturals.
Història del Mercat i del Barri.
Espais Educatius i Formatius.
Tallers d’oficis del mercat, de reparacions,manualitats...
Per generar ocupació: cooperatives de serveis.
Necessitats socials.
Espais de descans. Projectes de suport a la gent gran “Radar”.
Ludoteca per a paradistes i clients.
Informació de les activitats del Mercat i del barri.
Espai de trobada per a la gent jove.
Sala polivalent per donar serveis a entitats del barri.
A L’EXTERIOR DEL MERCAT
Espai verd.
Arbrat per a fer ombra. Vegetació autòctona. Jardins verticals. Plantes aromàtiques.
Espai tranquil.
Espai de trobada i descans, per a totes les edats. Sense consum, ni terrasses ni carrets de gelat... Bancs no individuals.
Espai Equipat.
W.C. públic, papereres, cartelleres per informació, Wifi, ben enllumenat, aparcament per bicicletes.
En els darrers anys, i d'una manera molt
palpable en els darrers mesos, s'està produint al barri un fenomen conegut com
gentrificació. Es tracta d'un procés de transformació d'un territori que suposa
una elitització d'aquest. Sant Antoni, un barri tradicionalment habitat per una
classe popular, s'està transformant en un espai només apte per les classes més
benestants. Això és fàcilment perceptible quan se'ns augmenta el preu del
lloguer, quan grups d'inversió compren una finca i comencen a transformar els
pisos que es buiden en apartaments turístics, o quan els nous comerços tenen
uns preus que el veïnat no pot assumir.
Aquests tres exemples que produeix la gentrificació
els trobem als carrers de Sant Antoni. Però d'ençà que va començar el nou curs
escolar hem observat un altre que demostra la gravetat del fenomen. Es tracta
de l'assetjament constant que pateix l'única escola pública que hi ha al barri,
la Ferran Sunyer, per part del nou restaurant que s'ha instal·lat al passatge
Pere Calders.
El carrer Parlament ha esdevingut centre
neuràlgic de la moda hipster a Barcelona, constitueix un referent de l'oci
gastronòmic, i a banda i banda del passatge s'hi ubiquen locals que s'omplen de
gom a gom.
Fins ara, la convivència amb l'escola ha
resultat del tot pacífica, però des del tercer trimestre del curs passat
aquesta harmonia s'ha trencat. Les causes han estat unes obres que no han
respectat en cap moment les hores d'entrada i sortida dels nens i nenes del
Ferran Sunyer, que han fet cas omís de les peticions que tant famílies com
escola han fet als responsables del local, i que han posat en risc la seguretat
de les persones que transitaven pel passatge. La inauguració del bar restaurant
no ha acabat amb
aquestes pràctiques abusives i molestes, sinó
que han prosseguit a cuidar el negoci encara que d'aquesta manera suposi un
perjudici per a la seguretat i la comoditat que una entrada a l'escola ha de
garantir.
Les obres d’un restaurant no han respectat l’entrada i la
sortida de l’escola
-->
Les famílies de l'escola no volem rendir-nos a
la supèrbia d'un restaurant amb vocació de fama. A més som conscients que
aquesta relació tan irrespectuosa que s'ha establert amb l'escola va més enllà
d'aquest racó del passatge Calders, i s'erigeix com un símbol del procés
d'expulsió que patim els veïns i les veïnes que sempre hem habitat el popular
barri de Sant Antoni. Volem un procés de millora del barri per a què la classe popular
que l'habita pugui viure en ell de manera digna, no volem una el·litització per a
què el barri quedi reduït a turistes i a hipsters sibarites.
