3. Sant Antoni en #lesnostres100

Silvia 

M’agrada molt el meu barri. Sempre dic que em trauran d’aquí morta. No m’agrada que estigui tan brut, les voreres pixades (de gos i de persona!) i que fins i tot faci pudor. 

Reclamaria més neteja. Ja es neteja sovint, però no a fons. I que la gent no fos tan bruta. Ha canviat molt! I per bé. 

L’avinguda Mistral, sobretot. S’han refet voreres, s’han fet aparcaments per als residents. Esperança tota pel nou Mercat! Ah! I tenim biblioteca. 


@peremoron


Ara bé: és un barri sorollós, ambulàncies, autobusos, càrrega i descàrrega, però això no es pot evitar en una gran ciutat. Darrerament es veuen molts turistes. La sanitat és molt bona. El CAP de Manso funciona molt bé. 

Hi ha moltes botigues regentades per immigrants, però això també dóna vida al barri. No és dolent. Des de l’Associació de Veïns hem treballat molts anys pel barri amb bons resultats. 

L’espai Calàbria66 és, potser, el més importat aconseguit pels veïns! Per mi, Sant Antoni és el millor barri de Barcelona.

2. Sant Antoni en #lesnostres 100

Annabel 

Nous temps, noves exclusions (calen) nous models, noves solucions. Evidències demostrables de final d’etapa. L’actual model socio-econòmic s’està esgotant. A diari contemplem els estralls d’una recessió inèdita de dimensions desconegudes. Els canals clàssics d’inserció resulten obsolets. Les conseqüències són prou visibles per bona part de la denominada població activa: precarietat laboral, esmicolament de PIMES… Són les noves exclusions. 

Nous models, noves solucions. Es requereixen vivers d’idees, laboratoris de coneixement retro‑innovadors, flexibles i rigorosos alhora. Cal bastir ponts i articular sinergies. Generar fórmules de treball per l’ocupació en xarxes (globals i locals). Construir àgores co-participades i cogestionades entre el sector públic, el privat, la societat civil organitzada i les persones de "a peu". Descobrir nous usos multifuncionals en espais i en temps. Dinamitzar places majors als barris, riques en projectes i fets que avancin en simultani. Articular graelles d’ofertes i demandes àgils i útils: Què tens? Què necessites? Diners? Idees? Temps? Experiència? Feina? Contactes? Què saps, vols i/o pots fer? Ho trobarem!

I és que s’han de saber i poder forjar nous models perquè, dels altres; ja no en queden.

Pilar 

Vull passejar pel bosc de Sant Antoni, fer la migdiada sota els arbres i veure com creix l’herba al barri. Vull veure cine a la fresca a l’estiu, projectat en una paret del Mercat. Vull menjar tomàquets de l’hort que han cuidat els nens i nenes de l’Escola Ferran Sunyer, que vénen cada dia a fer classe entre les taules de cultiu que hi ha en una de les places. Vull olorar la flor que ha nascut a l’escocell de l’arbre de la Ronda, que abans agonitzava rodejat de burilles i caques de gos. Vull saber que és primavera, estiu i tardor perquè veig el jardí vertical al mur del Baluard de Sant Antoni i m’ho indiquen les fulles que cauen. Vull parlar amb els veïns al carrer sense el soroll tronador dels cotxes. Vull compartir amb ells experiències de jardins comestibles i oferir carbasses i albergínies de les varietats del banc de llavors del barri. Vull berenar una tarda amb els amics, estenent el mantell sobre el verd. Vull encendre el llum de l’aparcament públic del soterrani del Mercat sabent que prové de la placa solar. Vull veure les places del Mercat regades de bon matí amb l’aigua recollida de la pluja. Vull molt poca cosa, vull viure en un Sant Antoni millor.

A les places del Mercat de Sant Antoni hi voldria arbres, jardins comestibles i horts urbans cuidats per les escoles del barri.

Lluís Enric 

Les nou del matí, ronda Sant Antoni on acaba el carrer Floridablanca, un grup d’executius xinesos, prims, elegants, joves, movent-se com una unitat militar en maniobres, equipats amb les seves maletes, maletins, portàtils, tauletes i altres estris de comunicació d’última generació, observa amb particular atenció un edifici vell del carrer on van viure els meus avis. Hi viu la mare i jo m’hi he pelat els genolls perseguint pilotes de drap, paper, plàstic, xapes i tot el que s’assemblés al futbol. 

Ja són aquí, deu ser el famós "peligro amarillo", la seva imatge em fa sentir vell, ignorant, pobre i desvalgut… davant institucions, empreses, corporacions del capitalisme transnacional, que no dubten un segon, per un raonable marge de benefici, de treure’ns dels nostres carrers, de robar-nos la memòria i convertir aquest barri i aquesta ciutat en una franquícia turística i immobiliària en la qual la població no hi té cabuda.


@marina_aneas

1. Sant Antoni en #lesnostres100

Cristina 

Estic encantada del barri. No ho canviaria per cap altre. Té uns servies increïbles. De tot. De tot i de sobra. Tenim Golferichs, tenim Universitat, som a una passa de la plaça Espanya i de la plaça Catalunya. La gent és senzilla i agradable. Surts al carrer i pots parlar amb tothom. 

Tanmateix la part més propera al Mercat la trobo grisa, bruta, més bruta a mida que vas baixant de la Gran Via. Demanaria que el barri estigués més cuidat. S’ha deteriorat molt. Jo només baixo a Manso quan haig d’anar al CAP o quan haig de buscar un banc. Si no, no baixaria. 

Al Mercat de Sant Antoni hi he anat tota la vida però només puntualment perquè ara hi ha molts botigues i supermercats.

Hi ha massa gossos bordant, solts, que es reuneixen en grans grups amb els seus amos i es passen bordant moltes estones molestant el veïnatge.

Quan hi havia La Favorita o Mobles Tarragona hi havia més alegria i ambient. Els cines animaven. Ara les botigues d’informàtica donen una nota neutra i trista.


Eulàlia 

La meva mirada té a veure amb la salut que, al meu entendre, cal preservar en aquelles persones que es troben en risc d’emmalaltir o d’empitjorar un problema de salut ja existent per manca d’ajuda social: cuidadors familiars de persones —grans o joves— amb dependències severes per malalties cròniques, trastorns psíquics com depressions severes o recurrents, esquizofrènies, i altres trastorns mentals, que perduren en el temps i que esgoten físicament i mental als familiars. 


Sé que és un problema d’ajuda social i que la cartera d’aquests ajuts està en època difícil, però si cada vegada tenim més trastorns que es podrien haver evitar, cada vegada augmentarà més la despesa sanitària: medicaments, ingressos… i cada vegada més malalts. Falten psicòlegs, falten més professionals sanitaris que ara van superestressats…

Voldria una bona planificació futura  —la crisi no durarà sempre— que integri àrees que tenen les mateixes necessitats com per exemple que al barri s’habiliti en un sol equipament i dotat per a totes les edats, un menjador públic, un centre de dia, una residència assistida i algun pis tutelat, tots ells amb un servei de cuina comú, de bugaderia comú, etc… 

Segur que es podria comptar amb l’ajuda de voluntaris perquè el nostre és un barri molt solidari.

Sant Antoni en cent mirades

Res millor per celebrar els 100 números de la revista que donar veu al barri; a les seves veïnes i als seus veïns; a les persones que hi treballen, hi venen a comprar o s’hi passegen. 

A totes els hem demanat un text sobre com veuen el barri i el seu futur; per això parlem de mirades que, ben travades, foment un collage policromat.


No és un estudi sociològic però és una bona mostra de la diversitat del barri. Hi trobareu reivindicacions, queixes, poesia, humor, metàfora... sorgides totes elles des de l’estimació al barri.



Tant de bo que de la seva lectura en sorgeixi l’espurna d’un debat que ens porti a l’activació i al compromís. 

El barri s’ho mereix. 

La Carboneria serà patrimoni de la ciutat

Tenim una bona notícia per al barri: la Casa Tarragó, també dita la Carboneria, formarà part del patrimoni de la ciutat. A finals de novembre s’ha aprovat inicialment la “Modificació Puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la ciutat de Barcelona (Districte de l’Eixample), a la finca del carrer Urgell, 30 (la Carboneria)”




Es protegeixen les façanes originals i la configuració de l’edifici. És un primer pas, previ a l’aprovació definitiva.

Els darrers anys ha crescut la conscienciació ciutadana sobre la seva singularitat, la seva ordenació tan particular i la seva antiguitat, gràcies al treball de l’arquitecte Enric Granell, professor d’història de l’arquitectura a l’ETSAB-UPC (veure reportatge al número 95)

L’Associació de Veïns, des de fa uns anys, hem anat reclamant la protecció de la Carboneria en diverses intervencions públiques.