Annabel
Nous temps, noves exclusions (calen) nous models, noves solucions. Evidències demostrables de final d’etapa. L’actual model socio-econòmic s’està esgotant. A diari contemplem els estralls d’una recessió inèdita de dimensions desconegudes. Els canals clàssics d’inserció resulten obsolets. Les conseqüències són prou visibles per bona part de la denominada població activa: precarietat laboral, esmicolament de PIMES… Són les noves exclusions.
Nous models, noves solucions. Es requereixen vivers d’idees, laboratoris de coneixement retro‑innovadors, flexibles i rigorosos alhora. Cal bastir ponts i articular sinergies. Generar fórmules de treball per l’ocupació en xarxes (globals i locals). Construir àgores co-participades i cogestionades entre el sector públic, el privat, la societat civil organitzada i les persones de "a peu". Descobrir nous usos multifuncionals en espais i en temps. Dinamitzar places majors als barris, riques en projectes i fets que avancin en simultani. Articular graelles d’ofertes i demandes àgils i útils: Què tens? Què necessites? Diners? Idees? Temps? Experiència? Feina? Contactes? Què saps, vols i/o pots fer? Ho trobarem!
I és que s’han de saber i poder forjar nous models perquè, dels altres; ja no en queden.
Pilar
Vull passejar pel bosc de Sant Antoni, fer la migdiada sota els arbres i veure com creix l’herba al barri. Vull veure cine a la fresca a l’estiu, projectat en una paret del Mercat. Vull menjar tomàquets de l’hort que han cuidat els nens i nenes de l’Escola Ferran Sunyer, que vénen cada dia a fer classe entre les taules de cultiu que hi ha en una de les places. Vull olorar la flor que ha nascut a l’escocell de l’arbre de la Ronda, que abans agonitzava rodejat de burilles i caques de gos. Vull saber que és primavera, estiu i tardor perquè veig el jardí vertical al mur del Baluard de Sant Antoni i m’ho indiquen les fulles que cauen. Vull parlar amb els veïns al carrer sense el soroll tronador dels cotxes. Vull compartir amb ells experiències de jardins comestibles i oferir carbasses i albergínies de les varietats del banc de llavors del barri. Vull berenar una tarda amb els amics, estenent el mantell sobre el verd. Vull encendre el llum de l’aparcament públic del soterrani del Mercat sabent que prové de la placa solar. Vull veure les places del Mercat regades de bon matí amb l’aigua recollida de la pluja. Vull molt poca cosa, vull viure en un Sant Antoni millor.
A les places del Mercat de Sant Antoni hi voldria arbres, jardins comestibles i horts urbans cuidats per les escoles del barri.
Lluís Enric
Les nou del matí, ronda Sant Antoni on acaba el carrer Floridablanca, un grup d’executius xinesos, prims, elegants, joves, movent-se com una unitat militar en maniobres, equipats amb les seves maletes, maletins, portàtils, tauletes i altres estris de comunicació d’última generació, observa amb particular atenció un edifici vell del carrer on van viure els meus avis. Hi viu la mare i jo m’hi he pelat els genolls perseguint pilotes de drap, paper, plàstic, xapes i tot el que s’assemblés al futbol.
Ja són aquí, deu ser el famós "peligro amarillo", la seva imatge em fa sentir vell, ignorant, pobre i desvalgut… davant institucions, empreses, corporacions del capitalisme transnacional, que no dubten un segon, per un raonable marge de benefici, de treure’ns dels nostres carrers, de robar-nos la memòria i convertir aquest barri i aquesta ciutat en una franquícia turística i immobiliària en la qual la població no hi té cabuda.
